De "Brown Eyed Girl" a "Gloria"

VAN MORRISON

Primavera Sound 2017, Barcelona

3 de juny de 2017

Que Van Morrison s'acomiadés del parc del Fòrum encadenant dos títols tan totèmics com són "Brown Eyed Girl" i "Gloria" no deixa de ser un detall carregat de simbolisme. Del primer, single de debut de Morrison en solitari, es commemoren cinquanta anys aquest mes de juny. Quan es va editar, els fills de les flors el van adoptar com un dels himnes de l'era de la pau i l'amor. Eren els dies en què el pop i el rock es configuraven tal i com els coneixem avui, i començaven a celebrar-se en ambdós costats de l'Atlàntic els primers grans festivals de música a l'aire lliure. Mig segle després aquesta mena d'esdeveniments han mutat en formats com el de Primavera Sound, i Morrison s'ha instal·lat en un registre delimitat per les formes del jazz, el soul i el blues de tall més elegant, però "Brown Eyed Girl" segueix desfermant passions en positiu com el primer dia arreu on s'escolta.

De "Gloria", algú va dir que és la primera lliçó que li cal aprendre a qualsevol músic de rock'n'roll. Una roda de tres acords a tota castanya i una lírica tan urgent com lasciva. Morrison la va signar al capdavant de Them, i l'efecte viral va ser tal que a aquestes alçades no existeix cap banda de garatge que no n'hagi fet una versió o, com a mínim, seguit els patrons. Formacions com The Make-Up o The Damned -per citar dos dels noms que figuren enguany al cartell del Primavera- la tenen ben present, no en tinguin cap dubte. Patti Smith en va fer la seva pròpia lectura, i Bruce Springsteen ha arribat a tancar concerts multitudinaris al ritme dels citats tres acords. Però el que es va poder escoltar ahir al Fòrum era el producte original. Revestit amb arranjaments jazzístics i amb tota l'elegància d'un Morrison per a qui maduresa equival a classe i ofici, però l'original amb totes les lletres. Sí, totes: G-L-O-R-I-A.