dijous, 8 de juny de 2017

Roscoe Holcomb

Roscoe Holcomb (1912-1981).
En termes estrictament formals, la música de Roscoe Holcomb defuig tota etiqueta possible. Les seves gravacions es mouen per aquella fina línia que separa el folk nord-americà del hillbilly, el bluegrass i altres formes primitives del country. I ho fa mantenint-se constantment en un territori de ningú que fa del seu un discurs únic i fascinant com pocs. Holcomb era de Kentucky, tocava el banjo i va esdevenir un figura cabdal en la cadena evolutiva de la música dels Apalatxes. El reconegut musicòleg i folklorista John Cohen va inventar-se el terme High Lonesome Sound per a descriure la seva forma de tocar i cantar, aguda, austera i gairebé desolada. I si bé aquesta etiqueta ha esdevingut amb el pas de les dècades un sinònim de bluegrass, el cert és que la música de Holcomb va plena de matisos que miren molt més enllà d'aquest gènere. Servint-se de peces tradicionals en alguns casos caigudes en l'oblit, Holcomb va elaborar un repertori que cantava a les dificultats del dia a dia i a l'eterna dicotomia entre la tradició i el progrés. El seu discurs respon tant a l'una com a l'altre de la mateixa manera que resulta equidistant, per exemple, dels registres de Woody Guthrie i Bill Monroe. Potser per això, perquè no és fàcil encasellar-lo, el seu nom sol obviar-se a l'hora de passar revista a gèneres com els anteriorment citats. Però en un moment en què el terme Americana es troba en boca de tothom resulta més evident que mai l'abast de la seva veu i la magnitud del seu llegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada