dimarts, 18 de juliol del 2017

Lluís Paloma - "Biedroneczki estan en punts" (2017)

 

Explica Lluís Paloma al seu compte de Bandcamp que el seu darrer disc estava pensat perquè un conegut cantant hi posés la seva veu. Sense revelar la identitat del vocalista en qüestió, Paloma afegeix que al no obtenir-ne resposta va decidir acabar les cançons ell mateix mitjançant un teclat MIDI. Va ser així com va gestar-se el segon disc instrumental del terrassenc, "Biedroneczki estan en punts" (2017) -el precedent va ser "Alt Bee's Rage" (2015)-. La qual cosa és en part una llàstima, perquè la veu de Paloma és un dels elements més distintius del seu discurs, però en qualsevol cas ens permet aprofundir en el seu procés compositiu a una escala fins ara inèdita.

Paloma és amb tota probabilitat un dels compositors més únics i singulars del panorama musical català. Molts l'han conegut durant els darrers anys per la seva militància incondicional en escenes subterrànies com l'anomenat Sotabosc -ha col·laborat amb Ran Ran Ran i The Missing Leech, entre d'altres-, però el cert és que la seva trajectòria ve de bastant més enllà. Les seves primeres referències discogràfiques daten de l'any 1992, i des d'aleshores ha publicat una desena de títols -tots ells autoeditats- als quals cal sumar tres obres més en les quals està treballant ara mateix.

"Biedroneczki estan en punts" és possiblement el treball més atípic d'una discografia que es caracteritza precisament per defugir els tòpics de forma constant. Catorze talls que al prescindir de pistes vocals situen en primer terme les virtuts del Paloma compositor. Formes, textures i estructures que tant poden beure del pop plusquamperfet de Brian Wilson o Todd Rundgren com del minimalisme de Philip Glass o del rock progressiu d'estètica més barroca. Una obra que d'entrada pot espantar els no iniciats -si no han escoltat res de Paloma, comencin per "1964" (2015), el que ell mateix considera com el seu segon millor disc- però sorprendrà a propis i estranys amb explosions de colors tan evocadores com "Incorporated Oming".


Originalment publicat a B-Magazine.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada