dimarts, 29 d’agost de 2017

Malgrat el soroll de fons

LA IAIA
Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça de Maluquer i Salvador, Granollers
28 d'agost de 2017

No és el soroll de fons d'una festa major l'entorn més adequat per a degustar la fragilitat de La Iaia i el seu indie pop de ressons tardorencs. Si al seu segon disc -"On és la màgia?" (2014)- van abraçar els vigatans unes textures electròniques que els van anar com l'anell al dit, per a la seva continuació -"Tornar a ser tu" (2017)- han optat per un retorn a les essències més orgàniques del seu discurs. La qual cosa ha donat lloc a títols tan rodons com "He après a aparellar-me els mitjons" o "Mariona", que guanyen punts, molts, quan es traslladen a l'escenari encara que sigui en una plaça on el que compta no és la música sinó l'enrenou que aquesta pugui desencadenar. I si bé aquest entorn no era ni de bon tros el més propici per a dir el que havien vingut a dir, en van saber sortir ben parats: l'eufòria expansiva de "L'ós" es va contagiar entre el respectable fins a dibuixar tota una coreografia de braços enlaire, i "Declaració de principis" va presumir de tanta frescor o més que el primer dia -tot un final de festa, mai més ben dit-.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada