dilluns, 11 de setembre de 2017

L'Estaca segons Toni Harlock


Si les cançons diuen coses, l'Estaca que canta Toni Harlock diu molt més que tots els càntics que s'escoltaran aquesta tarda al centre de Barcelona. No és aquest el lloc ni el moment de descobrir l'art i l'ofici de Harlock -qui encara el desconegui, que faci una escolta a la seva banda The Harlock-, però sí que val la pena apuntar el valor que té el fet d'aproximar al seu registre una cançó tan carregada de significat com propensa a ser banalitzada en el marc de les dinàmiques de masses. Harlock la canta amb una intencionalitat que ni el seu propi autor va ser capaç d'assolir durant molts anys i que va molt més enllà de reivindicacions puntuals i discursos emocionals. Harlock canta a la dignitat i a tot allò que aquest concepte implica, ni més ni menys. I quan l'escolto m'adono que és aquest país, el que canta Harlock, el que jo vull construir. A partir d'aquí, amics i amigues, les banderes (totes) us les podeu posar on us càpiguen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada