dissabte, 11 de novembre del 2017

Un obrer del rock'n'roll anomenat Chuck Prophet

CHUCK PROPHET & THE MISSION EXPRESS
Sala Be Good, Barcelona
10 de novembre de 2017

Ser un artista de culte té els seus avantatges i els seus inconvenients. Entre aquests últims hi figura, per exemple, haver de contemplar des d'una certa distància com diversos contemporanis no necessàriament més dotats gaudeixen d'unes determinades mels i uns determinats èxits. Entre els avantatges, és clar, s'hi troba un respectable fidel que en ocasions tendeix a valorar l'obra més recent de l'artista tant o més que qualsevol peça del fons de catàleg. En el cas de Chuck Prophet aquest factor ve motivat a més per la seva constant solvència a l'estudi de gravació: cap dels títols que ha signat en solitari ha alterat la història de la música contemporània però tots ells estan carregats de cançons rodones executades amb tant ofici com passió. L'última mostra és un "Bobby Fuller Died for Your Sins" (2017) que bé podria ser el seu plàstic més sòlid en el que portem de dècada i que, com cada nou llançament del californià, juga un paper determinant als repertoris de la corresponent gira de presentació.

Tant era que la nit passada no caiguessin monuments passats -però encara vigents- com "That's How Much I Need Your Love" o "Hot Talk" -molts matarien per a poder rescatar dels seus respectius fons d'armari highlights d'aquesta mida; Prophet directament els ignora en favor del material recent-, a canvi van caure "Bad Year for Rock and Roll" i "In the Mausoleum", dedicades respectivament a la memòria de David Bowie i Alan Vega, un "Jesus Was a Social Drinker" que va elevar de forma notable la temperatura de la sala o un "Bobby Fuller Died..." que va encetar el setlist amb la mateixa força amb què obre el disc que titula. Totes elles lliurades amb l'entusiasme de qui es pot considerar com tot un obrer del rock'n'roll, i amb el suport dels infal·libles Mission Express. Es va acomiadar citant als Flamin' Groovies amb "Shake Some Action" i confessant que dècades enrere havia posat en pràctica determinats mals hàbits en companyia de Cyril Jordan. Enorme.

2 comentaris:

  1. Gràcies per la ressenya, m'haguès encantat ser-hi a aquest concert i amb les tevés paraules em faig una idea molt satisfactòria. Pel que fa al culte que menciones, al final em sembla que els avantatges ja no tindran cap mena d'importància. Sort en tenim d'artistes com el Chuck Prophet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment! Gràcies per llegir l'entrada i per les teves paraules! I no et preocupis per haver-te'l perdut: Prophet és un d'aquells músics que per sort passen sovint pels nostres escenaris, segur que tindràs més ocasions de veure'l en directe en un futur no gaire llunyà...

      Elimina