MUD 2018

Mark Fry - Foto Giorgio Cipriani.

Fins a Itàlia va haver-se'n d'anar el britànic Mark Fry per a enregistrar el seu primer disc ara fa cosa de quatre dècades i mitja. Un "Dreaming with Alice" (1972) que desafiava les convencions del folk-rock de l'època i jugava al seu aire amb llenguatges com els del pop, la psicodèlia o els patrons orientals. No cal dir que el plàstic va passar inadvertit al seu moment, però el pas del temps li ha fet justícia i actualment es contempla com un antecedent d'allò que anomenem folk psicodèlic o acid folk. El cas és que la tímida acollida de "Dreaming with Alice" no va esborrar del mapa el seu autor. Consolidat com a artista de culte, Fry segueix fent música en l'actualitat i aquesta mateixa setmana s'enfilarà per primera vegada als nostres escenaris. I tres quarts del mateix es pot dir de la també britànica Alisha Sufit, que va irrompre a l'escena folk de la Gran Bretanya al capdavant dels irrepetibles Magic Carpet i des d'aleshores ha desenvolupat una trajectòria tan discreta a nivell mediàtic com absolutament notable en termes artístics.

Tant Fry com Sufit encaixen com l'anell al dit a la programació d'un festival, el MUD (Músiques Disperses), que des de fa més d'una dècada programa en terres catalanes autèntiques delícies sonores, de vegades amb dècades d'història i d'altres en plena fase ascendent, però sempre des de la coherència i la dedicació incondicional envers el melòman de base -a més d'haver consolidat la ciutat de Lleida al mapa de festivals musicals catalans-. Aquest cap de setmana començarà la seva dotzena edició amb la presència de Mark Fry i Alisha Sufit, però també d'ànimes tan singulars com les de Baiuca, Zé Vito, Estas Tonne, així com dos grans valors de l'indie català contemporani, Ferran Palau i Maria Arnal i Marcel Bagés. Més informació al web del festival.