Un cop finalitzat un altre Primavera Sound i arribada, diuen, l'hora de fer balanç, un servidor es queda amb moments tan determinants com les actuacions de Nick Cave, Sparks, Lift To Experience o Peter Perrett, però també amb descobertes com Rolling Blackouts Coastal Fever, Cari Cari, Any Other, Guano Padano o Ikati Esengxoweni. Bona part d'aquests últims confirmen l'escenari Night Pro -rèplica al Parc del Fòrum de la zona de showcases de Primavera Pro- com un dels punts de referència per als paladars més inquiets al mapa del festival. Pel que fa a anècdotes, em quedo amb el fet d'haver presenciat part del concert de C. Tangana. El trap no és ara per ara sant de la meva devoció, però consideracions estilístiques i estètiques al marge, el madrileny va oferir un senyor concert i tota una exhibició sobre com estar en un escenari. Poca estona després, vaig poder observar un fan del trap -o això semblava per la seva estètica- al·lucinant amb el concert de Nick Cave. És a dir, una persona que possiblement mai s'hauria acostat a un concert de l'australià i que probablement havia assistit al Primavera motivat per la presència d'artistes de la seva òrbita, va acabar descobrint tota una icona del rock'n'roll. I un servidor, que mai abans s'havia acostat a un concert de trap, va poder constatar que més enllà dels tòpics també hi ha artistes amb totes les lletres. Sempre he pensat que els festivals de música, com a mínim aquells que presumeixen de fomentar i practicar valors com l'eclecticisme, haurien de servir per aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada