Santana - "Caravanserai" (1972)

"Caravanserai" (1972) és aquell disc de Santana que durant molt de temps ens va semblar difícil a molts dels que havíem conegut el guitarrista mexicà a través d'algun dels seus primers tres àlbums, pedres angulars d'allò que s'anomenaria rock llatí, i encara més a tots aquells que el van descobrir com qui no vol la cosa amb "Supernatural" (1999) -el treball que el va tornar al capdamunt de les llistes d'èxits alhora que va alienar bona part dels seus seguidors més veterans-. Deu pistes que defugien el format cançó per a cedir terreny a la improvisació, l'experimentació i la creació d'atmosferes i paisatges sonors fins aleshores inèdits en l'àmbit del rock. Un dels cims creatius tant del propi Santana com dels sospitosos habituals que l'acompanyaven -entre ells Gregg Rolie (orgue), Chepito Areas (percussió) i Neil Schon (guitarra)-. El plàstic on el guitarrista va trencar amb les limitacions pròpies de la galàxia pop per a abraçar les formes més avantguardistes del jazz i tenyir-les de motius afrollatins. Una d'aquelles obres on tècnica i virtuosisme són sinònims de risc i renovació, i un dels meus títols preferits de Santana des que vaig vèncer aquelles dificultats inicials. És el que tenen els discos difícils, que un pot necessitar mesos o fins i tot anys per a entrar-hi, però un cop dins ja no en vol tornar a sortir mai més.