El blues, un signe d'interrogació

CharlElie Couture.

"El blues, per a mi, és una pregunta. El rock és un signe d'exclamació. Un exposa els seus sentiments com si es tractés d'una arenga. El jazz són tres punts suspensius. No sabem exactament cap a on anem. La cançó d'autor és un sol punt. Les coses són com les diu el cantautor. (...) L'slam i la poesia són punts i coma perquè no els acabem d'entendre. El blues, en canvi, és un signe d'interrogació que s'adreça a alguna mena d'instància superior i li pregunta per què. Per què no tinc més diners? Per què no tinc res per beure? Per què em va deixar? (El blues) té a veure amb les preguntes. Per això és tan profund. Més enllà de la mecànica dels acords i les harmonies, planteja una mena de repetició que sempre acaba tornant al mateix lloc una i altra vegada. Pot durar per sempre, perquè la pregunta continua sense resposta. El blues, per a mi, és això". El músic francès CharlElie Couture en declaracions publicades per la revista també francesa Blues Magazine a la seva edició de l'estiu passat. El blues com a pregunta constant, com a signe d'interrogació permanent, en uns temps en què tothom vol respostes immediates i al gust del consumidor.