Agafo la premsa i no paro de llegir elogis cap a Jon Lord, teclista original de Deep Purple que va morir dilluns víctima d'una embòlia pulmonar. Elogis que es repeteixen arreu de la xarxa i que en molts casos vénen de firmes que s'havien passat anys menyspreant la nissaga Purple i rebaixant-la al nivell del metal de tercera que porta dècades copiant malament el quintet britànic. No seré jo qui posi en qüestió l'aportació d'aquesta banda a la història del rock, ni de Lord en particular des del seu etern orgue Hammond. Al contrari, porto mitja vida escoltant "Made in Japan" i "Machine Head", i el que em queda. El que em sap greu és que, com en tants altres casos, aquest reconeixement de part d'alguns arribi quan ja és massa tard.
Audio: "Highway Star" - Deep Purple
Es passa d'un extrem a l'altre quan es mor algú. Deep Purple m'agraden però bona part de la seva discografia potser sobraria, no? Però amb el material de "In rock", "Fireball", "Machine Head" i "Made in Japan", hi ha material suficient per dir que van ser grans.
ResponEliminaI llarga vida als sons del teclat d'en Lord!
Bé, és cert que no sempre van mantenir el nivell dels discos que cites (o dels seus inicis psicodèlics, que normalment queden arraconats però a mi em segueixen semblant interessants), però jo no crec que sobri cap dels seus discos. Malgrat no haver facturat cap obra mestra en anys, crec que qualsevol disc seu es mantenia fidel a la personalitat de la banda i es deixava escoltar (fins i tot aquell "Bananas" que van treure farà cosa d'uns 9 anys, amb la que possiblement sigui la pitjor caràtula de la història ;-P).
Elimina