El Mercedes i el sense sostre

Parlava setmanes enrere amb un entès en economia. No em refereixo a cap banquer ni expert financer d'aquests que ens diuen ara que cal apretar-nos el cinturó -el nostre, no pas el seu-. Em refereixo a algú que, malgrat guanyar un bon sou assessorant empreses en temes econòmics, viu de lloguer en un pis més aviat modest i matricula els seus fills a l'escola pública. Em citava, el dia que vam parlar, una de les diferències que ell observa entre Europa i els Estats Units. A Europa, deia, un sense sostre que vegi passar un Mercedes, es plantejarà com destrossar el cotxe de torn i fer-li la vida impossible al seu propietari. Als Estats Units, en canvi, el mateix sense sostre es plantejarà què pot fer per acabar conduint també ell un Mercedes. La qual cosa em porta a mi a reflexionar sobre si no seria possible trobar una solució a mig camí. Entendre que potser no cal conduir un Mercedes, si un Peugeot o un SEAT et porten allà mateix. Entendre que hi ha altres maneres de desplaçar-se, i que un futur de bicicletes i transports públics ben gestionats seria molt millor que un futur de cotxes de gamma alta. I sobretot entendre la perversitat d'un sistema on, perquè alguns puguin permetre's el luxe de conduir aquests cotxes, hi ha d'haver sense sostre que els vegin passar.