Sexe. Una escriptora addicta a l'alcohol i el tabac. Un amic gay que es casa amb el germà de la protagonista i una família que no vol saber res del casament del segle. Més sexe. Una amiga que es debat entre un
guiri seductor i un nen de casa bona a l'hora d'atribuir un embaràs d'aquells que arriben sense avisar. Un omnipresent consolador vermell amb nom il·lustre (
TorreAgbar). Més sexe. Una accidentada campanya promocional del que podria ser el llibre de l'any. Un agent literari carregat de paciència. Més sexe. Un escriptor que folla com el déu en qui la protagonista no creu i una sociòloga que menja conys com... bé, com ningú. I encara més sexe. I rialles, moltes rialles.
"M'ha posat a cent el teu consolador vermell" (2013) és la continuació de l'aclamat
"M'ha posat a cent que no portis calces" (2011), una de les obres de capçalera de l'escriptora vallesana
Marina Martori. I tal i com ella mateixa va prometre, aquesta segona part té més de tot que la primera -començant, sí, pel sexe-. Si les calces eren gamberres, irreverents i passades de voltes en el millor dels sentits, el consolador ho és per partida triple. Un llibre d'aquells que es llegeix en una tarda, però que voldries que durés setmanes i mesos. Perquè enganxa. Perquè fa riure. I perquè, amb una mica de sort, fins i tot posarà més d'un (i d'una) a to.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada