Més enllà dels titulars

"Vaig aprendre a tocar la guitarra, però no em vaig ni plantejar anar al conservatori. Ja saps com funciona la mentalitat adolescent: et penses que tots poden ser músics menys tu. Em passava molt de temps tota sola, escrivint els meus pensaments. Al final, per motius pràctics, vaig decidir estudiar Periodisme, que és una opció laboral més realista. Als 17 anys vaig acabar en un grup de rap, vam sortir per televisió i van començar a dir que tenia una veu bonica. La meva mare em va animar a convertir en lletres tots els quaderns que tenia a l'habitació". Podrien ser els inicis de qualsevol músic de pop occidental, però no ho són. Són els de Rokia Traoré, una de les cares més visibles de la música que es fa actualment a Mali -dies enrere la vam poder escoltar al festival Cruïlla Barcelona-. I un testimoni de la gran riquesa i tradició cultural d'un país del qual solen arribar-nos només titulars en clau bèl·lica. De tot això, i dels prejudicis amb què el continent sencer encara és observat des de fora, en parla en una entrevista conduïda per Víctor Lenore i publicada a l'edició de juliol-agost de Rockdelux.

Rokia Traoré.

"De vegades, a Europa em pregunten si la professió de periodista i la de músic no es troben molt pròximes a l'Àfrica. Ho diuen per les lletres que adverteixen sobre la sida, acusen als polítics o expliquen la tradició", apunta Traoré. No deixa de sorprendre que la premsa europea circumscrigui a l'Àfrica la transmissió de l'actualitat a través de la música, quan a Occident n'hem tingut exemples en la tradició folk anglosaxona -de Woody Guthrie a Steve Earle- i en moviments com el punk o el hip-hop. Ara bé, és cert que en països com Mali la música i la indústria que l'envolta han avançat a un ritme diferent de com ho han fet a Europa o als Estats Units. La qual cosa vol dir que encara no s'han corporativitzat en un grau tan elevat. Per tant, podem trobar en l'obra de gent com Traoré referències explícites a la realitat que els envolta sense que ningú se'n sorprengui. L'art com a reflex del context on es produeix. Res a veure amb la concepció cada dia més estesa a Occident de l'art com a bé de consum. Una concepció on el discurs i els missatges incòmodes no poden tenir-hi lloc.