Creixement

Creixement. Quina paraula tan perversa, segons en quin context s'utilitzi. Parlem de creixement econòmic quan en realitat ens referim al creixement de bancs i multinacionals, sovint en detriment del benestar de les persones. Diem creixement professional quan en realitat parlem de guanyar més diners o escalar posicions que ens permetin tenir més gent per sota nostre, és a dir acceptant el principi de competitivitat que mou la maquinària capitalista i neoliberal -i acceptant, com en tota competició, que perquè nosaltres guanyem algú haurà de perdre-. Parlem de creixement en general i pensem en grans infraestructures, grans fites i el posicionament que el nostre país o la nostra empresa tenen al món, però obviem els costos humans i ambientals que aquest suposat creixement acaba comportant. L'economista austríac Christian Felber, que defensa l'economia del bé comú per sobre de la dels mercats, declarava recentment en una entrevista que "si ens concentréssim en ser nosaltres mateixos en comptes de ser millors, ningú en sortiria perjudicat". Davant l'amenaça per part de la Generalitat valenciana de tancar Canal 9, els treballadors de la ràdio televisió pública n'han ocupat els estudis i es dediquen a fer la seva feina tan bé com poden, sense cobrar però dient veritats que fins ara no se'ls permetia dir. Potser no creixeran professionalment, però a nivell laboral i humà ens han ofert tota una lliçó de dignitat.