Al Cruïlla (1)

CRUÏLLA BARCELONA 2014

Parc del Fòrum, Barcelona

11 de juliol de 2014

Blues, krautrock, psicodèlia, acid folk, rock'n'roll i qualsevol derivat que els passi pel cap. Tot ve de l'Àfrica. Tot s'havia fet ja al veritable vell continent molt abans que la música s'enregistrés i la indústria comencés a inventar-se etiquetes. És clar que res de tot això deu importar als components de Tinariwen. Tuaregs que han viscut de primera mà la convulsa història recent del Sahel, no s'enfilen a l'escenari a demostrar res sinó a celebrar-ho tot. És aquesta una de les grans diferències entre els músics africans i els occidentals. L'altra és una herència sonora que ve de molt lluny i que explica bona part de la música comercialitzada durant els darrers cent anys arreu del món. Novament, poc els importa aquest darrer detall. Com tampoc importen els dictats de cap indústria a qui no entén la música com un mitjà de subsistència sinó com l'única manera de viure en pau i en llibertat. Místics, hipnòtics i majestuosos. El blues del desert emmarcant un dels grans moments de la nit. L'altre el va protagonitzar Damon Albarn. Amb Blur novament a l'hivernacle, el britànic va defensar el seu més que lloable debut en solitari -"Everyday Robots" (2014)- i va repassar aventures diverses com The Good, The Bad & The Queen, Rocket Juice and The Moon o Gorillaz -amb col·laboració de M.anifest a "Clint Eastwood"-. Sí, també va citar Blur, però ho va fer tan de passada que molts ni se'n devien adonar. Vaja, que si no ho hagués fet la cosa hagués resultat igual de rodona.

ORCHESTRA FIRELUCHE amb PAU RIBA. Notes i verb.

DAMON ALBARN. Imponent.

BAND OF HORSES. La lluna i el mar de fons.

VETUSTA MORLA. Enormes en les distàncies grans.

TINARIWEN. Místics, hipnòtics i majestuosos.