Festival Fresc 2014 (4)

MARIA RODÉS + HOMENATGE A CARMEN AMAYA

Festival Fresc, Casa Corbella (Cardedeu)

27 de juliol de 2014

Enfrontar-se tota sola a "Ay pena, penita, pena". Enfilar un dels títols capitals de la copla sense cap més acompanyament que el de la pròpia guitarra, transformant l'èpica en delicats traços onírics i tenyint de dolçor una lírica dominada pel drama. No em negaran que la gesta demana valor. El mateix valor amb què Maria Rodés s'ha fet seus estàndards de Lola Flores, Rocío Jurado o Imperio Argentina. El mateix valor amb què va segellar a l'escenari del Fresc un "Tres puñales" que perfectament podria haver signat Anna Calvi. El mateix valor amb què va presentar "Agua que no has de beber" com a resposta a aquell "Jo no vull ser un cactus" que havia enregistrat al seu dia amb Martí Sales i Ramón Rodríguez. I el mateix valor amb què va enllaçar el tribut a la copla amb el cançoner propi -de propina caurien "Noi coix", d'Anímic, i "L'ocell", de Joan Colomo-, ja fos en solitari o amb la sempre oportuna guitarra de Daniel Portavella (Dusminguet, Banjim Banjam). Final de luxe per al Fresc 2014.

Abans havia tingut lloc la gran primícia del festival. Un homenatge a la gran Carmen Amaya concebut pel disc jockey i periodista musical Jordi Urpi, àlies Dr. Batonga. Un espectacle multidisciplinari a tres bandes. Frenètica selecció musical -de Camarón a Miquel Gil, passant per Morente amb Lagartija Nick-, emotives videoprojeccions i les coreografies flamenques de tota una Carolina Morgado (AITAcia, Joaquín Cortés, Lenacay, Macaco). Bellesa, passió i sentiment donant-se la mà. I el recordatori definitiu d'una artista universal com poques.

MARIA RODÉS amb DANIEL PORTAVELLA. Valor i copla.

CAROLINA MORGADO. Recordant Carmen Amaya.