“Triumph” (2014, BCore). No és gratuït el títol del segon disc de
Dulce Pájara de Juventud. Ja fa dos anys que la banda del Baix Llobregat va irrompre amb un debut homònim que exhibia bones intencions i millors maneres. Dos anys durant els quals no ha parat de girar, ja fos compartint cartell amb noms com els de
The Pains Of Being Pure at Heart,
Vivian Girls o
Pony Bravo, o bé en festivals de primera línia com Primavera Sound. Dos intensos anys a la carretera, durant els quals fins i tot ha tingut temps de lliurar l’ep
“Faithful Songs” (2014, BCore), i dels quals ha emergit absolutament triomfant. No és gratuït el títol del disc, deia, perquè no només manté les boníssimes intencions d’aquell debut, sinó que fins i tot en millora les maneres. Ampliant la formació a quartet amb la incorporació a la bateria de
Víctor García (
The Unfinished Sympathy,
The New Raemon,
Pau Vallvé). Eixamplant l’aspectre èpic, afinant la punteria melòdica i signant nou peces que fonen estructures progressives amb efectives descàrregues de rock elèctric. Concentrant en un mateix plàstic la cortina de decibels del tema titular, la complexitat estructural de
“Saying all goodbies on fire”, la solemnitat de
“Freak in Tales” i la frescor desvergonyida de
“Lapidation”. Quatre mostres d’un disc on la diversitat equival tant a coherència com a amplitud de mires. D’un segon treball que vola a gran alçada i apunta encara més amunt. D’un àlbum que pot emmirallar-se en qualsevol referència forània de coordenades similars i, mai més ben dit, sentir-se triomfador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada