Les comptadíssimes entrades disponibles a la xarxa amb informació contrastada sobre Big Blue Hearts ubiquen aquesta banda de San Francisco a l'òrbita del country alternatiu. Una etiqueta que efectivament ajuda a definir el seu so, però que també pot conduir a mals entesos. I és que si per country alternatiu entenem Jayhawks o Golden Smog, ens adonarem que Big Blue Hearts fan una altra cosa. Les seves cançons sonen nocturnes i solitàries, les seves lletres van plenes de somnis trencats, històries mal acabades i perills amb silueta femenina. Tot això, amanit amb pedal steel i guitarres que fan twang, i amb aquell regust de bourbon, gasolinera i Cadillac recorrent deserts il·luminats per la lluna. Cançons que encaixarien en una banda sonora de David Lynch o Quentin Tarantino tal i com ho farien les de Roy Orbison, Bobby Vinton, Chris Isaak, Ricky Nelson o els Mavericks. Ja fa temps que vaig localitzar el seu debut homònim (1997) en una cubeta de discos de segona mà i a un preu que feia riure. La sorpresa que em vaig endur va ser tan gran com el misteri que envolta la formació, de la qual poca cosa he pogut esbrinar més enllà del fet que van treure un altre disc l'any 2005, titulat "Here Come Those Dreams Again". Una banda a redescobrir.
Gràcies per descobrir-me la proposta. No en sabia res d'ells i molt interessants.
ResponEliminaHe vist que el guitarrista va tocar amb el Chris Isaak pels vols d'editar aquest disc. Curiosament...
El guitarrista a qui et refereixes és George Cole (que també havia estat a Beatnik Beatch, on va tocar una temporada Roger Manning abans de formar part de Jellyfish), que va tocar amb ells però no surt en aquest disc. No sé res més del tema.
ResponElimina