Últim Cavall, quin gran nom el d'aquesta banda barcelonina que conjuga com poques èpica, decibels, misteri i sentit melòdic. Imaginin-se Inspira o els Mishima més atmosfèrics jugant a ser The Cure, My Bloody Valentine i Joy Division -tots a la vegada-. Inici a contrallum amb la irresistible "El bosc". Injecció d'urgència post-punk a "La casa que crema". Fredor hivernal a "Criatures". Eufòria tensa a "Oceans". I tot un recorregut oníric a la final "Papers". Cinc peces, cinc encerts i cinc motius per a aclamar el seu primer ep, de títol homònim (2015). I una veu, la de Rafa Monzó, que marca un punt i a part en la música cantada en català. Un dels grans debuts d'aquest 2015 a casa nostra, que ningú en tingui cap dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada