Kamasi Washington

Triple disc i al voltant de tres hores de música. De seguida s'ha dit, i més en aquests temps en què tot ha de ser ràpid, breu i immediat perquè ningú se'n cansi abans d'hora. No és freqüent que els músics es decideixin a obsequiar l'oient -vull dir l'oient que està disposat a invertir en un disc no tan sols els diners que val sinó el temps que requereix- amb obres d'aquesta durada. I encara ho és menys que algú pugui lliurar tres hores de música de nova factura sense omplir-les de palla. El saxofonista californià Kamasi Washington ho ha fet a "The Epic" (2015, Brainfeeder Records). El quart treball que signa amb el seu nom, i l'obra que l'acaba de confirmar com un dels grans valors del jazz contemporani. No és que sigui un nouvingut, la seva reputació com a músic d'acompanyament l'ha dut a treballar al costat de gegants del gènere com Stanley Clarke o Herbie Hancock i a la vegada amb noves esperances de l'electrònica i el hip-hop com Flying Lotus o Kendrick Lamar -va participar a les sessions del celebrat "To Pimp a Butterfly" (2015)-, a més de tòtems del rock contemporani com Ryan Adams -el saxofon de "New York, New York" és seu-. Però ha estat "The Epic", tot un tractat d'estructures impossibles i passatges misteriosos que remeten a la vessant més àcida i eclèctica del jazz de finals dels 60 i principis dels 70 -salvin distàncies i pensin en "Bitches Brew" o "A Love Supreme"-, el que li ha permès transcendir el segon pla on es trobava instal·lat. I per si no n'hi hagués prou amb aquestes tres hores, el propi Washington assegura que les mateixes sessions van generar encara més material i que aquest veurà la llum pròximament en forma de dos discos diferents. A més de genial, prolífic.