Remoure els fonaments perquè tot segueixi al seu lloc. Així és més o menys com Jaime Rodríguez ha plantejat el vint-i-setè disc que edita sota el seu alter ego Kazuality. Si "Estructura de una panacea discreta" (2014) i "Campo Santo" (2015) es podien considerar àlbums de transició i "Campo Santo II" (2015) apuntava ja una nova direcció, "El sesgo" (2016) és el treball que definitivament enceta un nou capítol en la trajectòria del gironí. Un capítol en què Rodríguez es presenta més obert que mai a tot repte que pugui renovar i (sobretot) reforçar un discurs en constant moviment. Com a mostra més evident, el protagonisme adquirit per les tecles al llarg d'aquests onze nous temes. Explica el mateix Rodríguez que a l'hora de compondre'ls va aparcar (momentàniament?) la guitarra i es va asseure al piano. La qual cosa ha suposat un punt de partida gairebé inèdit a la seva obra -fins ara havia recorregut tan sols en una ocasió a aquest instrument- i li ha permès explorar nous territoris. Ho anuncien les tenses semicorxeres de la inicial "Un grado de separación", i ho refermen la cadència pantanosa de "Guante blanco" -on ressonen els White Stripes de "Get Behind Me Satan" (2005)-, la instrospecció d'"En los brazos de Mercurio" o la malenconia creixent de la final "Momento uno". Quatre mostres de com Kazuality ha sabut reinventar-se per a seguir essent ell mateix. Si manté el ritme a què ens té acostumats, de ben segur lliurarà una nova obra abans de finalitzar el present exercici, i molt probablement assistirem a una nova mutació digna de ser escoltada. De moment, podem escoltar "El sesgo" a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada