La història del pub rock és francament curiosa. Un moviment musical essencialment britànic -o més ben dit londinenc- amb fortes arrels a l'altre costat de l'Atlàntic, un conglomerat d'inadaptats que en plena era glam i progressiva van optar per apuntar-se a registres com el country, el blues o el folk, sempre amb una fina capa de rock'n'roll primari com a fil conductor. Noms de culte com The Count Bishops, Chilli Willi & The Red Hot Peppers, The Kursaal Flyers o Kilburn & The High Roads -si en volen una àmplia selecció consultin el doble volum "Goodbye Nashville, Hello Camden Town - A Pub Rock Anthology", editat per Sanctuary l'any 2007-, alguns dels quals establirien nexes amb el punk (Dr. Feelgood o els 101ers de Joe Strummer) i la New Wave (Brinsley Schwarz o Graham Parker & The Rumour). Més enllà de l'etiqueta de torn, tots ells tenien en comú el fet d'haver validat allò que els Kinks ja havien provat de dir a "Muswell Hillbillies" (1971), però sobretot la forta influència d'Eggs Over Easy.
I si la història del pub rock és curiosa, la d'aquest quartet encara ho és més. Pares involuntaris del pub rock -amb permís dels Kinks- i referents de pes per a qualsevol dels noms citats anteriorment, Eggs Over Easy eren irònicament quatre nord-americans que van anar a buscar a fortuna a Londres. No la van acabar de trobar, però la seva residència setmanal al pub Tally Ho va esdevenir tot un catalitzador, fent de la banda un mirall per a desenes de joves que no s'identificaven amb la sofisticació prog ni amb la brillantor glam i, de passada, donant el tret de sortida a un moviment que els seus propis impulsors coneixerien tan sols de forma testimonial. Formada a Nova York al voltant dels californians Austin de Lone i Jack O'Hara, la banda va arribar a Anglaterra el 1970 amb la perspectiva de signar un contracte discogràfic. La cosa va començar bé: van enregistrar un disc amb Chas Chandler -exbaixista dels Animals i descobridor de Jimi Hendrix- als controls i van obtenir la citada residència al Tally Ho. Però el contracte no es va materialitzar, el disc es va acabar arxivant i problemes de visats van començar a complicar la vida als components del grup, que van decidir tornar als Estats Units.
Establerts primer a Nova York i després a San Francisco, van acabar enregistrant el que seria el seu primer disc oficial a Tucson, Arizona, amb tot un Link Wray als controls. "Good'n'Cheap" va veure finalment la llum el 1972 a través d'A&M i constava dels mateixos temes que la banda havia gravat a Londres l'any anterior. Peces com "Party Party", "Arkansas" o "Runnin' Down to Memphis", amb un peu en el folk-rock entès a la manera de The Band i un altre en el country-rock amb regust de Laurel Canyon i Santa Monica Boulevard. Eggs Over Easy van arribar a editar un single -"Back of My Car" (1974)- i un segon disc -"Fear of Frying" (1981)- abans de separar-se i dedicar-se a altres projectes -de Lone esdevindria músic de sessió per a Nick Lowe i Elvis Costello, entre d'altres-. Tot aquest material s'inclou a la luxosa reedició de "Good'n'Cheap" que Yep Roc acaba de posar en circulació amb l'il·lustratiu subtítol "The Eggs Over Easy Story". També s'hi inclou, i això és el que convidarà més d'un a tornar a passar per caixa, la gravació fins ara inèdita de 1971 -d'aquesta manera es reuneixen sota un sol títol totes les gravacions conegudes d'Eggs Over Easy-. Un regal per a completistes i la porta d'entrada definitiva a una banda que es mereixia molt més del que va rebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada