De vegades em pregunto si molts dels joves (i no tan joves) talents que es dediquen a fer música amb aparells electrònics tan minúsculs com un telèfon mòbil, són conscients que res del que estan fent hauria estat possible sense les troballes realitzades dècades enrere per terroristes sònics i figures de culte com Suicide o Silver Apples. Aquests últims van irrompre des de la Nova York de finals dels 60 amb dos artefactes -"Silver Apples" (1968) i "Contact" (1969)- que deixaven enrere el rock àcid més avantguardista per a avançar-se diversos lustres al seu temps. Redescoberts durant els 90 i reduïts a projecte unipersonal de Simeon Coxe des de la mort de Danny Taylor, Silver Apples lliuren aquest 2016 el seu primer disc d'estudi en 18 anys. Un "Clinging to a Dream" (Chickencoop) on la psicodèlia sintètica marca de la casa ja no sona com la música del futur però segueix manifestant-se única en la seva espècie. Peces com "Missin You" o "Colors" ja no figuraran als llibres d'història, però dignifiquen el present creatiu de qui va practicar el pop electrònic molt abans que s'inventessin els ordinadors portàtils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada