"Revolution Radio" (2016) s'ha venut com un retorn a les arrels. Aquella operació cosmètica duta a terme per tantes i tantes bandes quan les seves respectives carreres es troben en un punt mort. Una estratègia que funciona en comptades ocasions però per norma general dóna lloc a àlbums tan correctes com oblidables. En aquest sentit, "Revolution Radio" es troba més a prop dels temps de "Dookie" (1994) o fins i tot de la trilogia "Uno... Dos... Tré!" (2012), que de totes les barbaritats signades per Green Day mentre jugaven a ser els Simple Minds del revival punk. I peces com "Bang Bang", "Youngblood" o la inicial "Somewhere Now" fins i tot tenen el seu ganxo. Però es queden en no res quan un recorda que aquesta banda va lliurar al seu dia cartutxos tan indiscutibles com "Welcome to Paradise", "Longview" o "Basket Case".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada