Editat tal dia com avui de 1967, "Surrealistic Pillow" no tan sols va esdevenir l'àlbum que definiria el so de Jefferson Airplane -era el primer que enregistrava la formació clàssica amb Grace Slick a la veu i Spencer Dryden a la bateria-, sinó també un dels pilars mestres del rock psicodèlic i, en certa manera, el punt de partida per a futurs projectes com Hot Tuna -les textures acústiques de la preciosa "Embryonic Journey", un clar precedent del que avui anomenem acid folk, deixaven entreveure el gust de Jorma Kaukonen pels sons de naturalesa més orgànica-. "Surrealistic Pillow" va ser el segon disc dels de San Francisco, i als seus surcs hi figuraven futurs clàssics com "She Has Funny Cars", "Plastic Fantastic Lover" i el que esdevindria tot un himne de la naixent Era d'Aquari, "Somebody to Love". Menció a part es mereix "White Rabbit", tot un exercici de lírica surrealística i al·lucinògena que per a molts suposa el cim creatiu de la banda. Passat mig segle de la seva edició, manté intacta aquella hipnòtica sensació de misteri i perill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada