He recuperat aquests dies
"Smell-Call-Take-Love... You!" (2006), un dels cd's autoeditats per
Le Pianc abans dels dos discos oficials que va publicar Sones a principis de la present dècada. M'he tornat a deixar portar per peces tan fresques -ho eren al seu dia i ho segueixen essent avui- com
"In the Afternoon (Riaun-Riaun)",
"Motel Cucaracha" o
"My Skin Is Fallen", i he recordat per què aleshores em va semblar aquest un dels grups barcelonins més interessants del seu moment. Cançons breus i irreverents, equidistants del post-punk, el C-86 i l'antifolk, i amb un deliciós regust
lo-fi. No sóc molt de reclamar retorns, però no em sabria gens de greu tornar-los a veure en un escenari. Eren brillants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada