Vaig recuperar dies enrere el disc de debut de Pol Pot, una banda saragossana que al seu moment em va cridar l'atenció al seu dia pel seu nom i que em va convèncer un cop escoltada per la frescor i la força de les seves cançons. Nou temes, els inclosos a "Whole Mystery" (2011), que concentraven les essències més fosques, hipnòtiques i urgents del post-punk, les de la línia recta que enllaça Joy Division amb uns Editors. Guitarres angulars, ritmes epilèptics i una veu greu que sembla cantar des del més enllà -els sis psicòtics minuts de la final "Eisbar" són d'allò més definitius-. I una notable carta de presentació a la qual va seguir el que fins ara és el darrer treball de la banda, el també vibrant "Strangeness" (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada