Doncs sembla que per fi ha arribat el bon temps. Que sí, que la primavera pot haver-se tornat boja, a fora pot estar plovent i els termòmetres poden haver caigut com aquell veí simpàtic després de la cinquena copa, però el bon temps ja és aquí i no precisament perquè ho diguin els meteoròlegs de torn sinó perquè ho proclama aquest incombustible power trio que és SuperParkers. Una banda amb base d'operacions a Barcelona que ens va donar tota una sorpresa ara fa tres anys amb "Charlie" (2014), un disc de debut farcit de rock'n'roll vitamínic i refrescant, amb ganxo melòdic, força rítmica i altes dosis de sensibilitat pop. Cançons amb un peu a l'Anglaterra dels Beatles, Bowie i els Kinks, i un altre a l'Amèrica de Ramones, Alice Cooper i The Knack, de les que et conviden a deixar de banda qualsevol cosa que estiguis fent i sortir a celebrar que estàs viu a tot volum.
I un discurs que mantenen i fins i tot amplien els Parkers en aquest segon treball, un "Time for Fight!" (2017) que efectivament anuncia l'arribada del bon temps a cop de ritmes contagiosos, guitarres poderoses i línies vocals que transmeten qualsevol cosa menys avorriment. La inicial "I Don't Wanna Be Kind" és un diamant en brut a mig camí de ZZ Top i els primers Kiss, una carta de presentació de les que convencen des del primer acord. La primera sorpresa, però, arriba al segon tall, un "Sunny Day Woman" que incorpora patrons jamaicans abans de deixar pas a una peça titular farcida de motius beatleians. "Ride My Bike (part 2)" suposa un altre cop de timó: percussions llatines i una hipnòtica flauta amanint una base de rock amb altes dosis d'acidesa. "My Mother-in-Law" adopta uns aires country-rock que remeten als Byrds més animats, i mitjos temps com "Since You Don't Love Me" troben el seu contrapunt en cops de puny tan directes com "Electric Boy" o "Tonic & Gin". Menció a part es mereix el rabiós atac protogrunge de "24/7". Punxin-lo amb el volum a l'onze i la nevera ben plena. Disponible a Soundcloud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada