dilluns, 15 de maig del 2017
The Mavericks - "Brand New Day" (2017)
Un concepte perillós d'invocar, el de mestissatge musical. En primer lloc, perquè tots els gèneres i varietats de la música popular són fruit del mestissatge de diferents cultures i les seves respectives tradicions. I en segon lloc, perquè en països com el nostre el concepte de torn sembla haver esdevingut un eufemisme per a definir les imitacions mediocres de La Troba Kung-Fú. Sigui com sigui, si ens obstinem a parlar de música mestissa hauríem de fer un passadís d'honor als Mavericks. Els de Miami porten gairebé tres dècades traçant sense despentinar-se tota mena de ponts entre la tradició nord-americana i un ampli ventall de sonoritats procedents de l'òrbita llatina. Aquest "Brand New Day" (2017) l'enceten i l'acomiaden els aires norteños de "Rolling Along" i "For the Ages", respectivament. Entre un tall i l'altre hi trobem pop crepuscular d'èpica royorbisoniana ("Brand New Day"), soul jazz d'elevadíssima temperatura ("Easy as It Seems") i rhythm & blues amb patrons jamaicans ("Ride with Me"). El conjunt de l'àlbum navega per coordenades similars a les dels seus precedessors més immediats, "In Time" (2013) i "Mono" (2015), sense arribar-ne a assolir les cotes d'inspiració però refermant la bona salut creativa de Raul Malo i companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada