dijous, 27 de juliol del 2017
D'anuncis i concursos
Mesos enrere les xarxes socials anaven plenes de músics indignats amb un espot publicitari d'una coneguda marca cervesera que, deien, atemptava contra la dignitat del seu ofici. Personalment crec que es va fer un gra massa de tot plegat, que l'anunci no deixava de ser una ficció publicitària adreçada a un target molt concret, i que si enlloc de músics hi haguessin aparegut futbolistes d'elit -jugant un partit de festa major a canvi de cervesa, posem per cas- ens hagués semblat simpàtic i tot. Però entenc perfectament el cabreig generalitzat que va produir la seva emissió i sobretot admiro la determinació amb què la comunitat de músics va denunciar allò que considerava degradant: que la marca es veiés obligada a retirar l'espot il·lustra la força de tot col·lectiu disposat a fer-se valer. El que no acabo d'entendre és per què molts dels músics que aleshores posaven el crit al cel per un anunci de temporada són els mateixos que aquests darrers dies s'han dedicat, a les pròpies xarxes socials, a mendicar vots d'un d'aquells concursos on definitivament no guanya qui té més talent (o millors cançons) sinó qui disposa de més amics, familiars o coneguts disposats a votar-lo. Es veu que això últim no atempta contra la dignitat de l'ofici. Per això ningú es queixa i tothom passa gustosament per l'adreçador. I així van les coses.
Molt bona aquesta... tot plegat fa riure. Els músics, els que ens agrada la música... tots plegats som on ens hem deixat portar: a l'escalafó més baix de la cultura de masses, allí on ja no es permesa la dignitat i escandalitzar-se quan toca depèn de factòtums sense criteri que dirigeixen mitjançant les xarxes socials al pobres d'esperit.
ResponEliminaMolt ben dit, company!
Elimina