50 anys de "Something Else by The Kinks"

Mentre uns exploraven els confins més àcids del rock i altres injectaven electricitat al blues més vigorós, la banda dels germans Davies acomiadava el Summer of Love amb tota una col·lecció de vinyetes costumistes que apuntaven musicalment cap a altres latituds. "Something Else by The Kinks" (1967), editat avui fa 50 anys, era el cinquè disc d'estudi dels Kinks i l'últim que arribarien a enregistrar a les ordres de Shel Talmy -que va compartir amb Ray Davies les tasques de producció-. Però sobretot l'àlbum on van refermar l'ampliació del ventall estilístic que havia començat a materialitzar-se un any abans a "Face to Face" (1966): quedaven definitivament aparcats els patrons beat dels seus inicis en favor d'un pop elegant i ric en matisos, que preferia emmirallar-se en gèneres com el music hall o fins i tot la música barroca que no pas en les avantguardes lisèrgiques que havien captivat bona part dels seus contemporanis. El resultat va ser un plàstic que amb prou feina encaixava enlloc però esdevindria clau a l'hora de definir el llenguatge pop britànic de les dècades posteriors. D'arguments no n'hi faltaven: de l'agredolça "Death of a Clown" a la gairebé naïf "Tin Soldier Man", passant per l'eterna postal londinenca que és "Waterloo Sunset", publicada mesos abans com a single i considerada com una de les cançons més icòniques de la història de la Gran Bretanya.