Equidistància i coherència

Una cosa és l'equidistància i una altra de molt diferent la coherència. En termes polítics l'equidistància no sol existir ni falta que fa: només faltaria que un no pogués pensar i opinar com li donés la gana, respectant això sí als que pensen i opinen en sentit contrari al seu. I és aquí on entra en joc la coherència. Ahir vaig llegir molts articles i posts a Facebook crítics amb el procés independentista, la majoria dels quals anaven plens de conceptes com "nacionalisme", "manipulació" o fins i tot "mentides". No parlo ara d'articulistes cavernaris que esmorzen amb el Sant Crist en una mà i la bandera preconstitucional a l'altra, sinó de postures obertament progressistes que presumeixen de contemplar tot aquest embolic (sí, ho han encertat) des de l'equidistància. Amb alguns hi vaig trobar punts d'acord, amb altres no hi vaig coincidir en absolut però em van convidar a reflexionar, i una minoria directament em van semblar morralla hiperventilada. Sigui com sigui, el que demanaria a tota aquesta gent és que el proper 12 d'octubre ens tornin a il·luminar amb les seves reflexions equidistants sobre nacionalismes, banderes i monotemes. Per una qüestió de coherència.