Aquestes coses sempre fan de mal dir però, així com el consens popular apunta a Muddy Waters com la figura que va definir el blues elèctric com a estil en si mateix, T-Bone Walker és universalment contemplat com l'introductor de la guitarra elèctrica a l'àmbit del blues. Walker era de Dallas, i malgrat haver desenvolupat bona part de la seva carrera en ciutats com Chicago o Los Angeles és considerat com un dels pilars del blues texà -i un dels grans innovadors d'allò que es va anomenar jump blues-. Entre les seves peces més conegudes s'hi troba l'estàndard "I Call It Stormy Monday (But Tuesday Is Just as Bad", publicat l'any 1947, però un dels seus títols més reveladors és sens dubte "I Got a Break, Baby". Enregistrat l'any 1942, ben bé un lustre abans que el citat Waters comencés a experimentar amb l'electricitat, en una primera escolta pot passar per un més de tants blues propis de l'equador del segle passat. Però si hi parem atenció adonarem que alguns dels patrons definits aleshores per la guitarra elèctrica de Walker es mantindrien al llarg de les dècades posteriors i servirien com a punt de partida a alumnes avantatjats com Stevie Ray Vaughan. Escoltin sense anar més lluny el solo de guitarra que ocupa el primer minut de la pista, on fins i tot hi trobaran alguns dels moviments que el mateix Chuck Berry internacionalitzaria al cap de quinze anys en temes com "Johnny B. Goode" -ho poden comprovar a partir del minut 0:45-, i s'adonaran que el llegat del texà va molt més enllà del fet d'haver electrificat el blues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada