Si contemplem "Bidin' My Time" (2017) únicament com el darrer treball d'estudi de Chris Hillman, hi observarem un bon exercici de música nord-americana d'arrels sense cap més reclam que l'ofici incontestable de qui porta més de cinc dècades al negoci. Però si el contemplem a una escala, diguem-ne, simbòlica, hi descobrirem el que molt probablement acabi esdevenint l'últim enregistrament on han coincidit els tres supervivents de la formació original dels Byrds: David Crosby i Roger McGuinn participen en diversos temes -Hillman va assegurar en una entrevista recent a la revista Uncut que les relacions entre tots tres són bones però no tenen ara per ara plans de tornar a treballar junts-. També hi participa Tom Petty en la que hauria estat una de les seves últimes sessions d'estudi. I les noves versions de clàssics del repertori byrdià com "Bells of Rhymney" es manifesten absolutament entranyables.
Reconec que, per regla general, no m’entusiasmen gaire discs com aquests, signats per grans com el Chris Hillman. Pot ser són manies, el que vulguis, però no puc evitar pensar en quants músics joves i no tant joves, igual de bons o més, se les veuen i se les desitgen per tirar endavant ofegats per les dificultats econòmiques que els impedeixen assolir els mitjans i la repercussió que altres tenen a l’abast pel simple fet de ser una llegenda. En fi, prejudicis a banda, difícilment justificables, insisteixo, cal dir també que el que he sentit d’aquest disc de l’ex-Byrds y amics, m’ha agradat i potser el que compta, en definitiva, és això.
ResponEliminaSí, de vegades el que compta és el que ens transmet l'obra en qüestió, no l'edat de l'artista o la trajectòria que pugui acumular. A Hillman el vaig poder veure en directe fa molts anys i no va estar gens malament. Però crec que veure'l en directe a dia d'avui, amb un disc com aquest com a principal argument, seria una experiència encara millor. Gràcies pel comentari!
Elimina