És curiós com el temps pot canviar la percepció de determinats moviments, obres o períodes artístics. No fa pas tants anys que l'anomenada etapa cristiana de Bob Dylan era contemplada com un pas en fals per part de l'autor de "Blonde on Blonde" (1966), una mena d'anys perduts que molts melòmans solien passar per alt més moguts pels prejudicis que no pas per cap motiu realment de pes. Com si "Slow Train Coming" (1979) no pogués figurar per mèrits propis als altars més elevats del cànon dylanià. Com si "Saved" (1980), malgrat la seva desafortunada caràtula de rerefons apocalíptic, no es trobés a la mateixa alçada (com a mínim) o no pogués emmirallar-se d'alguna manera en els discos de temàtica religiosa que havien editat durant la passada dècada gegants com Elvis Presley o Aretha Franklin. Com si el motiu pel qual "Shot of Love" (1981) es pot considerar com un treball menor fos el fet diví i no una manca d'inspiració que tan sols va donar com a fruit destacable la meravellosa "Every Grain of Sand". Com si el de Minnesota no hagués publicat els seus discos més insulsos justament després de donar per finalitzada aquella etapa.
I tot això per no parlar del que, porten dècades afirmant els testimonis presencials, va ser el punt fort de Dylan durant aquells anys: el directe. Una banda en estat de gràcia, apassionats repertoris inicialment centrats únicament en el material cristià i tota una sèrie d'actuacions que alguns han situat entre les millors que ha ofert mai el de Duluth. Per això sobta tant que fins a data d'avui no se n'hagués posat en circulació cap document de forma oficial. Un greuge històric que Dylan ha solventat, i de quina manera, amb el tretzè volum de la Bootleg Series. Un "Trouble No More" (2017) que aporta llum a aquells anys amb un centenar de talls inèdits enregistrats en directe però també a l'estudi, repartits en un total de nou discos compactes de luxosa edició limitada -la regular consta tan sols de dos discos amb una trentena de pistes-. Escoltin peces com "Precious Angel" o "Gotta Serve Somebody" i comprovaran tota la força que guanyaven un cop traslladades sobre les taules. Tot un tros d'història que mereixia ser desenterrat i ben degustat. Que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada