Avui fa 50 anys que els Byrds van publicar "The Notorious Byrd Brothers" (1968), possiblement un dels discos de transició més definitius de tots els temps. L'àlbum amb què van segellar la seva etapa àcida i van obrir la porta al country-rock -un gènere que la banda californiana acabaria de definir mesos després amb "Sweetheart of the Rodeo" (1968)-. I també el de l'adéu a David Crosby, que havia estat expulsat del grup durant les sessions de gravació. Diuen les males llengües que els seus excompanys el van voler representar a la caràtula posant al seu lloc el cavall de la dreta de la imatge. Una hipòtesi que Roger McGuinn i companyia sempre han negat, faltaria més. Sigui com sigui, el plàstic en qüestió contenia joies de barroquisme pop com "Goin' Back" o "Natural Harmony", així com exemples de country-rock primigeni de la talla d'"Old John Robertson" i un "Wasn't Born to Follow" que acabaria figurant a la banda sonora d'"Easy Rider" (1969).
Anys enrere em va costar apreciar els Byrds en tot el seu esplendor i justa mesura, i molt més encara conectar amb la seva vessant country rock, però ara els considero fonamentals i tinc un deler especial per les seves composicions carregades de tradició americana.
ResponEliminaA mi sempre m'han entrat molt bé, però reconec que "The Notorious Byrd Brothers" va ser un dels discos que més em van costar al seu moment. Potser és el fet de trobar-se en una mena de territori de ningú (encara avui, si vull escoltar-los fent psicodèlia em quedo amb "Fifth Dimension", i si vull country-rock aniré a "Sweetheart of the Rodeo" o fins i tot a "Younger than Yesterday"), però en qualsevol cas quan vaig aconseguir-hi entrar em va fascinar tant com el que més.
Elimina