El primer que hauria de cridar l'atenció d'"On Air" (2017), l'enèsim exercici d'arqueologia del catàleg dels Rolling Stones, és la presència a la part inferior esquerra de la caràtula de la llengua dissenyada per John Pasche. En altres paraules, el logotip oficial de la banda en un disc que inclou material enregistrat durant la seva etapa amb Decca, cosa que no havia passat mai abans -exceptuant el recopilatori "Forty Licks" (2002)- per dos motius. El primer, que la llengua encara no existia durant aquella etapa. El segon, les pèssimes relacions entre l'entorn de la banda i ABKCO, l'empresa de copyright fundada per Allen Klein que posseeix des d'aleshores els drets de tot aquell material. La qual cosa explica que els propis Stones no s'hagin implicat en cap de les campanyes de reedició dels seus discos anteriors a "Sticky Fingers" (1971), o que qualsevol raresa desenterrada per iniciativa de la mateixa banda o amb el seu permís hagi estat sempre posterior a 1969.
El motiu pel qual "On Air" suposa una excepció a aquesta constant històrica el trobem precisament en l'altre logotip present a la mateixa caràtula. El de la BBC, que va gravar i emetre al seu moment tots els talls presents en aquest nou recopilatori. Peces enregistrades originalment als discos que els Stones van editar durant els seus primers anys, en versions que no són propietat d'ABKCO sinó de la pròpia emissora. L'equació doncs és bastant simple. I el material de primera. Perquè, si bé les lectures radiofòniques de talls com "Come On", "(I Can't Get No) Satisfaction", "Route 66" o "The Last Time" no aporten grans novetats respecte de les versions ja conegudes, sempre és un gustàs escoltar els Stones tocant qualsevol d'aquests temes. I perquè mentre els Stones no acabin d'entendre's amb els hereus de Klein -cosa poc probable a aquestes alçades-, aquest volum és el títol de la banda que més s'assembla en format, concepte i contingut a l'Anthology dels Beatles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada