De tots els projectes que els components dels Strokes han anat impulsant pel seu compte, la trajectòria solista d'Albert Hammond Jr és amb tota probabilitat el que millor preserva les essències de la banda mare i d'alguna manera apunta com podria sonar a data d'avui el quintet de Nova York de no haver perdut substància pel camí. N'és una bona mostra per bé i per malament "Francis Trouble" (2018), el nou treball que Hammond acaba de signar amb el seu propi nom. L'inicial "DvsL" és un rock'n'roll marca de la casa que de ben segur farà saltar espurnes entre les generacions festivaleres la propera temporada de primavera-estiu. "Far Away Truths" és un d'aquells talls que confirmen el guitarrista com un dels pilars del so Strokes, i no desentonaria en absolut en aquell llunyà però encara definitiu "Is This It" (2001). "Tea for Two" és una mena de "Last Nite" baix en revolucions. "Rocky's Late Night" podria passar per un outtake de "First Impressions of Earth" (2006). I quan arriba la final "Harder, Harder, Harder" un es pregunta què hauria passat amb aquestes deu peces d'haver-les gravat la citada banda mare, i sobretot si Hammond reserva de manera conscient el seu millor material per als discos que grava al marge dels Strokes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada