La trajectòria d'Inspira no s'entendria sense Jordi Lanuza i les seves cançons, fràgils exercicis de folk en to menor que durant la passada dècada han definit la personalitat de la banda barcelonina. Cançons que sempre han invocat valors com l'honestedat, la proximitat o la senzillesa de qui es limita a cantar allò que vol explicar, però que mai abans havien sonat tan directes i properes com al plàstic que ens ocupa. "Com a casa" (2018, Bankrobber) és el primer àlbum que Lanuza signa amb el seu propi nom, i si bé a nivell discursiu no suposa un trencament amb l'obra d'Inspira sí que hi marca distàncies en un aspecte més formal i situa en un primer pla la vessant estrictament compositiva del seu autor.
A "Com a casa" no hi ha cap banda d'acompanyament, cap arranjament que embelleixi o redefineixi les cançons, cap truc o artifici que resti immediatesa ni frescor al repertori. Tan sols el mateix Lanuza i la seva guitarra gravant en rigurós directe i, ocasionalment, algun piano que introdueix de forma més o menys subtil tot un Pau Vallvé -productor de l'àlbum i una presència gairebé constant a la trajectòria de Lanuza-. No s'esperin per tant trobar a "Com a casa" cançons de naturalesa festivalera o cridades a aixecar concerts sencers, sinó una col·lecció de vinyetes íntimes ideals per a acompanyar moments de solitud i nits en vetlla. I una mostra de com crear una obra majúscula a partir dels mínims recursos.
Més informació:
Jordi Lanuza / Pàgina web
Bankrobber / Bandcamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada