Mig segle d'"Odessey and Oracle"

Ja fa un any que The Zombies van començar a celebrar en directe el cinquantè aniversari de la seva obra magna, però és avui quan es commemora el mig segle de l'edició d'"Odessey and Oracle" (1968). Pilar fonamental del pop barroc i de la psicodèlia en la seva vessant més sofisticada, i una col·lecció de cançons que gairebé freguen la perfecció. De la inicial "Care of Cell 44", l'emotiva carta d'un amant a la seva parella empresonada, a la sensualitat àcida de la final "Time of the Season", passant per postals tan precioses com les que dibuixen "A Rose for Emily" o "Beachwood Park". "Odessey and Oracle" també havia de ser la resposta dels Zombies a "Pet Sounds" (1966) i "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" (1967), un plàstic que havia de permetre als londinencs mirar de tu a tu als mateixos Beatles en termes tant artístics com comercials. Però les vendes no van acompanyar i en lloc d'això va precipitar la fi del grup. Quan "Time of the Season" va conquerir les llistes d'èxits nord-americanes al cap d'un any, els Zombies originals ja s'havien separat -diverses formacions van girar aleshores pels Estats Units amb aquest nom per tal de capitalitzar l'èxit, però això és una altra història-. I "Odessey and Oracle" va mantenir durant dècades la condició d'obra de culte, fins que figures com Paul Weller o Dave Grohl el van començar a reivindicar entre els seus discos de capçalera. Avui no hi ha rànquing més o menys definitiu on no apareixi el seu títol, i la banda omple recintes arreu del món interpretant el plàstic sencer de cap a peus -memorable va resultar el seu pas pel darrer Primavera Sound-. I sí, també és un dels discos preferits d'un servidor.