El número 0 de 33RPM

Fa molts anys vaig tenir el plaer de formar part d'una aventura efímera però molt intensa anomenada 33RPM, la primera i fins ara única revista en català dedicada a la música pop d'àmbit internacional. La idea va ser de l'entusiasta melòman Lluis Capellades en un moment en què aquest país semblava deixar enrere la feixuga càrrega burocràtica derivada del Rock Català dels 90 per a obrir-se a nous estímuls i sintonitzar amb allò que passava més enllà dels Pirineus. Eren els dies del PopArb, de les primeres emissions d'iCat en antena, d'un nou pop català representat per Mishima i Antònia Font però també per Le Petit Ramon, Camping, Tokyo Sex Destruction, The Unfinished Sympathy o Top Models.

Eren els dies en què uns s'omplien la boca de normalització lingüística i d'altres responíem portant als quioscos una revista que parlava en la llengua amb la qual ens expressàvem d'aquells grups sobre els quals fins aleshores tan sols podíem llegir en publicacions com Rockdelux, Ruta 66, Efe Eme o les britàniques Uncut, Mojo i NME. Dedicàvem portades a New Order, Sonic Youth, Super Furry Animals i Yo La Tengo. Encarregàvem a Miqui Puig articles sobre el Hammond B3. Analitzàvem la lletra de l'"American Pie" de Don McLean. Un servidor se n'anava a Nova York a explorar l'aleshores efervescent escena antifolk i a la tornada tenia el gustàs d'entrevistar a Martin Rev de Suicide o cobrir l'actuació d'un Sky Saxon i uns Seeds passadíssims de voltes un diumenge a la nit a la sala Sidecar. Si algú ens venia a vendre les suposades bondats del mestissatge made in Raval, nosaltres responíem invocant Calexico i Giant Sand.

I aleshores se'ns va acudir dedicar una portada a Holly Williams (la néta de Hank Williams, per més referències) i va arribar la primera bofetada, una carta molt poc amable per cortesia d'un lector (o una lectora, ara no ho recordo) amb poca amplitud de mires. L'aventura va ser curta, de la primavera de 2005 a la tardor d'aquell mateix any si no ho recordo malament, però pel camí vam explicar moltes històries, vam descobrir moltíssimes coses, vam cremar incomptables nits i ens ho vam passar molt bé. Explico tot això perquè ahir em van fer arribar aquesta imatge d'un web de col·leccionisme que despatxa el número 0 de 33RPM per gairebé el doble del que en demanàvem al seu moment als quioscos. Que no és molt, però posa una vegada més de manifest les contradiccions de la nostàlgia de temps no viscuts.