El disc homònim de Dino Ratso

Diuen que els aniversaris rodons serveixen per passar revista a la feina feta, a les fites assolides i als reptes futurs. L'any vinent es commemorarà la primera dècada del disc de debut de Dino Ratso, l'encara definitiu "En la sección de contactos" (2009). Deu talls on l'exvocalista de Lost Animals es reinventava com a cronista no oficial de la Barcelona que hi ha més enllà de les postals i les rutes turístiques. Des d'aleshores s'ha passejat per incomptables escenaris, ha donat forma a una sòlida discografia que conjuga versos urbans amb les formes més bàsiques del rock'n'roll i s'ha consolidat com l'antiheroi de barri per excel·lència, però també com un músic de culte que sol navegar lluny de l'abast de la majoria de radars. La qual cosa deu importar-li ben poc quan avui mateix treu del forn un setè disc de títol homònim que es pot interpretar com l'exercici de reafirmació d'un artista tan acostumat a viure a contracorrent com a conviure amb l'adversitat.

"El mundo nos ha dado la espalda, es el momento de darle una puñalada", proclama a "Hagamos el animal", el rock marca de la casa que enceta el plàstic sense pèls a la llengua -"Cortémosle la cabeza al rey, quizás no sirva para nada, lo pasaremos bien", remata a la tornada-. I probablement el tall més estel·lar d'un disc que també troba arguments de pes en "Reflexiones después de ver Quadrophenia" i la punyent "El metro", dos mitjos temps amb ressons dels primers Oasis que conviuen amb passatges tan adrenalínics com el desvergonyit tour de force d'"Acostarme contigo". Menció a part es mereix la frenètica "Quiero bailar rock'n'roll", declaració d'intencions en tota regla i tot un single en potència que en algun univers paral·lel deu estar rebentant pistes de ball de punta a punta del planeta, i que en el cànon particular de Ratso es podria situar ben aviat al costat de "Coches y chicas" o "Elvis ha dejado el edificio". Poden escoltar el disc a Bandcamp.