Mazoni - "Cançons robades" (2018)

Hi ha artistes que entenen els discos de rareses com a mirades alternatives a les seves respectives trajectòries. D'altres hi veuen l'oportunitat de posar ordre a una part dels seus catàlegs i, de passada, fer les coses una mica més fàcils als seguidors més completistes. De "Cançons robades" (2018, Bankrobber), el primer recopilatori de rareses de Mazoni, es podria dir que d'alguna manera desenvolupa les dues funcions i a la vegada fa una mica més amena l'espera d'un nou disc de l'alter ego de Jaume Pla.

Són nou talls en total, la majoria perduts al túnel del temps i alguns inèdits fins a data d'avui. Destaca entre aquests últims l'inicial "Sol". Una de les peces que Pla va enregistrar en solitari a "Carn, os i tot inclòs" (2017), regravada amb l'acompanyament d'una banda i elevada a exercici de folk-rock malencònic al més pur estil de Tom Petty o George Harrison. La segueixen, gairebé en les mateixes coordenades sonores, "Magranes molt" i "Purgatori", les dues cares d'un single publicat l'any 2013 i llargament descatalogat.

Fins i tot aquells que no estiguin del tot familiaritzats amb l'obra de Mazoni reconeixeran amb tota probabilitat la melodia de "Nedar contracorrent", la sintonia de la sèrie de TV3 Kubala, Moreno i Manchón, mai abans editada en cap format discogràfic. O "Ain't Got No", l'original de Nina Simone adaptat al català i transformat en un rock'n'roll vital i visceral que per moments pot fer venir al cap una de les composicions més populars de Pla -"Ei, que surt el sol", ni més ni menys-.

Encara en l'àmbit de les versions, "A la meva vida" és una tendra lectura de l'"In My Life" dels Beatles. I tornant a les composicions pròpies, cal destacar també la inclusió d'"Arrels" i "Golafre de marisqueria / Foie", dues perles de pop inquiet publicades originalment a l'ep "Inaudit" (2011). Tanca el disc "Eufòria 2010", tot un clàssic de Mazoni regravat amb el suport vocal de tota una Bikimel. Poden escoltar el disc a Spotify.