El que va començar com un homenatge al país amb què Ray Davies ha mantingut una relació d'amor i odi al llarg de tota la seva vida, va camí d'esdevenir una etapa creativa amb entitat pròpia al cànon de l'exlíder dels Kinks. Si ara fa un any Davies es treia de la màniga un sentit tribut als Estats Units, "Americana", la seva continuació està plantejada des d'un punt de vista essencialment britànic i serveix al londinenc per a passar revista a alguns dels capítols més foscos de la seva biografia -el tiroteig que va estar a punt d'acabar amb la seva vida l'any 2004 a New Orleans, per exemple-, tancar velles ferides i seguir homenatjant el país que va lliurar al món el blues, el rock'n'roll, el jazz i tots els gèneres musicals que cita a "The Invaders". El segon tall d'un "Our Country: Americana Act II" (2018) on repeteixen els Jayhawks com a banda d'acompanyament i on l'autor de "You Really Got Me" segueix explorant les arrels de la música que el va captivar de petit als carrers de Muswell Hill. Atenció al rock'n'roll de "Back in the Day", a mig camí de Chuck Berry i Elvis Presley, i també a revisions de títols pretèrits com un "Oklahoma USA" que els mateixos Kinks havien enregistrat a "Muswell Hillbillies" (1971) i que ara adopta les formes més crepusculars i atmosfèriques del country alternatiu. Davies ja ha anunciat que prepara un tercer volum d'aquest projecte Americana, un últim capítol de la que presumiblement serà la seva gran trilogia d'estudi en solitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada