50 anys de "Hey Jude"

Avui fa 50 anys que els Beatles van publicar "Hey Jude". El primer single editat a través del seu propi segell, Apple, i el plàstic que va consolidar la nova direcció artística del quartet, que ja s'havia començat a intuir mesos abans amb l'edició de "Lady Madonna" i trencava amb els colors psicodèlics de "Sgt. Pepper's London Hearts Club Band" (1967) per a anticipar les textures orgàniques i els passatges convulsos de què s'acabaria nodrint l'anomenat White Album -publicat a finals d'aquell 1968-. També va ser el single on es va evidenciar per primer cop que les trajectòries de John Lennon i Paul McCartney començaven a distanciar-se a marxes forçades, malgrat el paraigües de la marca Beatles. A la cara a hi figurava la peça titular, una composició de McCartney originalment dedicada al fill de Lennon, Julian, que començava com una balada pop marca de la casa -establint el patró a seguit des d'aleshores per peces que van del "Don't Look Back in Anger" d'Oasis a l'"Angel" de Robbie Williams- i culminava amb una expansiva coda de cors gòspel que encara avui és un dels moments àlgids dels directes del seu autor. A la cara b, en canvi, hi figurava "Revolution", un rabiós i elèctric rock'n'roll on Lennon passava revista a l'actualitat del moment i s'inventava la vessant més visceral del Britpop amb 25 anys d'antelació -els mateixos que es compten actualment des de l'esclat d'aquell moviment, per cert-. El senzill va veure la llum el 26 d'agost de 1968 als Estats Units, i quatre dies més tard al mercat britànic.