Art Brut va ser una de les bandes més dinàmiques, fresques i refrescants d'aquella generació que va revitalitzar el rock britànic a principis de segle. Un combo amb una lírica àcida, punyent i entranyable a la vegada i un discurs musical que reivindicava Pixies i (sobretot) The Fall on altres apostaven per Joy Division i Gang Of Four. El seu debut, "Bang Bang Rock & Roll" (2005), contenia dards de precisió com "My Little Brother", "Emily Kane" o "Good Weekend", adrenalínics comprimits de post-punk trencapistes i rock'n'roll de garatge en la seva concepció més urgent i desbocada. A "Art Brut vs. Satan" (2009) i "Brilliant Tragic!" (2011), el tercer i el quart plàstic d'estudi respectivament, els londinencs van refinar el seu so sense perdre cap de les seves essències inicials i amb tot un Frank Black a les tasques de producció. I a tot això cal afegir uns directes incendiaris com ells sols que en aquestes latituds vam arribar a degustar en nombroses ocasions, tant en sales com en festivals a l'aire lliure. Però aleshores va arribar el silenci. El líder de la formació, Eddie Argos, se'n va anar a viure a Berlín, va ser pare i va combatre una malaltia que finalment ha deixat enrere, i la base rítmica va abandonar el grup. Per sort sembla que les coses tornen a posar-se al seu lloc, i Art Brut han entrat a l'estudi aquest 2018 amb nova formació (a destacar la presència del bateria Charlie Layton, provinent de The Wedding Present). El títol del seu disc de retorn encara no s'ha fet públic, com tampoc se'n coneix la data de publicació, però la banda n'ha avançat una peça a través de les plataformes digitals. Un "Wham! Bang! Pow! Let’s Rock Out!" que manté intactes les coordenades sonores i estètiques marca de la casa, i que poden vostès escoltar a Spotify.
dimecres, 15 d’agost del 2018
El retorn d'Art Brut
Art Brut va ser una de les bandes més dinàmiques, fresques i refrescants d'aquella generació que va revitalitzar el rock britànic a principis de segle. Un combo amb una lírica àcida, punyent i entranyable a la vegada i un discurs musical que reivindicava Pixies i (sobretot) The Fall on altres apostaven per Joy Division i Gang Of Four. El seu debut, "Bang Bang Rock & Roll" (2005), contenia dards de precisió com "My Little Brother", "Emily Kane" o "Good Weekend", adrenalínics comprimits de post-punk trencapistes i rock'n'roll de garatge en la seva concepció més urgent i desbocada. A "Art Brut vs. Satan" (2009) i "Brilliant Tragic!" (2011), el tercer i el quart plàstic d'estudi respectivament, els londinencs van refinar el seu so sense perdre cap de les seves essències inicials i amb tot un Frank Black a les tasques de producció. I a tot això cal afegir uns directes incendiaris com ells sols que en aquestes latituds vam arribar a degustar en nombroses ocasions, tant en sales com en festivals a l'aire lliure. Però aleshores va arribar el silenci. El líder de la formació, Eddie Argos, se'n va anar a viure a Berlín, va ser pare i va combatre una malaltia que finalment ha deixat enrere, i la base rítmica va abandonar el grup. Per sort sembla que les coses tornen a posar-se al seu lloc, i Art Brut han entrat a l'estudi aquest 2018 amb nova formació (a destacar la presència del bateria Charlie Layton, provinent de The Wedding Present). El títol del seu disc de retorn encara no s'ha fet públic, com tampoc se'n coneix la data de publicació, però la banda n'ha avançat una peça a través de les plataformes digitals. Un "Wham! Bang! Pow! Let’s Rock Out!" que manté intactes les coordenades sonores i estètiques marca de la casa, i que poden vostès escoltar a Spotify.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada