![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc270mPigz0d1HveDCQwJhA4ApnnwtxBQS8BA2hspp7lANPDifztXeJ40gf6yNC1oy5oH5lO3agF8nXeFVIUM4-GMU3nD5je-r7w-GQa3zLu8BDCq8cNao2pVZaO5aYDx8KtE6RSeyXIk/s280/juast.jpg) |
Juanita Stein a la caràtula d'"Until the Lights Fade". |
Ara per ara fa de mal dir si
Howling Bells segueixen o no en actiu, però sigui quin sigui el seu futur tant de bo no afecti la trajectòria en solitari que
Juanita Stein va encetar ara fa un any amb el notable
"America" (2017) i que recentment ha consolidat amb un
"Until the Lights Fade" (2018) que referma i arrodoneix l'aposta inicial. Dotze cançons on l'australiana segueix marcant distàncies amb la banda mare i conformant un discurs a mig camí del pop elegant de Dusty Springfield i l'Americana de traços onírics d'uns Mazzy Star. Per cert, impagable la caràtula del citat segon disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada