L'estiu vinent es commemorarà el vintè aniversari d'"Slap-Happy" (1999), el fins ara últim disc d'estudi d'L7 i el motiu de l'única gira que va portar el quartet de Los Angeles als escenaris barcelonins com a cap de cartell. Bon motiu doncs per a acabar de confirmar la reunió de la formació clàssica amb un àlbum de retorn que no canviarà el curs de cap esdeveniment però suposa més que una prova de vida per a Donita Sparks i companyia. "Scatter the Rats" (2019) és la culminació d'un procés com a mínim complicat, el d'una banda que tal i com estan les coses va haver d'optar per provar sort amb l'autoedició però finalment ha trobat el seu lloc a Blackheart Records -sí, el segell impulsat per Joan Jett-. Musicalment, les cançons sonen a L7 pels quatre costats. Punk rock de batalla amb ritmes monolítics que l'acosten oportunament a discursos com el grunge o fins i tot el rock dur. I peces que en directe podrien funcionar millor fins i tot que les del citat "Slap-Happy", com ara "Ouija Board Lies", "Proto Prototype" o el simpàtic rock'n'roll d'"Stadium West".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada