No dubto que ha de ser tota una experiència veure junts en un escenari a Alice Cooper, Joe Perry i Johnny Depp, més tenint en compte que tot allò que fan plegats ho fan pel simple gust de passar-s'ho bé. Però francament m'esperava més del seu segon disc, el primer amb composicions pròpies, un "Rise" (2019) que té bons moments però ofereix menys del que prometia a simple vista. Un exercici de hard rock que entra amb força al ritme d'"I Want My Now" i que mossega encara més fort en talls com "Who's Laughing Now" o "New Threat" i que aconsegueix sorprendre en positiu amb el protorockabilly de "Welcome to Bushwackers", però que més enllà d'això no conté cap peça que pugui fer ombra a res d'allò que els seus integrants han arribat a arribat a produir pel seu compte, menys encara a la robusta lectura de "Heroes" on Depp i Perry juguen respectivament a ser Bowie i Eno i acaben segellant un dels grans moments del disc. Insisteixo, escoltar-ho en directe ha de ser una experiència de les que no s'obliden. Però d'aquest plàstic me n'esperava alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada